Simultanejant l’excavació i la difusió: l’experiència de la Catedral de Tarragona more

HIVERN 10,00 2O1O € RpvrsrA DE DIVULGACIó I DEBAT DEL MóN ct-Àsstc A Capital de la Cultura Catalana 20i21de novembre 2010 Museu de Badalona SUMARI 4. ICE DE PRESENTACIÓ Els dies 20 cr-Àssreuns DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA. Mtrcè Etu iclt i Linn Vilnmitinnn 5. Eeutp DE FoRMACTó r rNNovRctó or lre Ncües t CULTURA ct-Àssleu¡s DE LICE DE LA uAB. Gernr¡n Catcin o. rrrÀsrrn í 21, de novembre vam celebrar al Museu de Badalona el VI Fòrum Auliga. Com cacla any, el Fòrum va formar part dels actes de la Capital de la Cultura Catalana. Despr'és de sis edicions anuals d'aquesta trobada interdisci- o¡ sEcuNoÀRrA PER n clÀsstcs R le UB. Pilm Cónrcz 8. PAIDEIA. I TROBADA INTERNACIONAL DE OIPÀCT¡CN DELS ESTUDIS CLASSICS. MNrIN OIItr 9. L'AVALUACTó p¡n coup¡rÈNcrEs EN LES plinària celebrada a diversos llocs dels territoris de llengua catalana, podem començar a fer balanç. En primer lloc, hem detectat un interès pel fet de disposar d'un lloc de trobada comú per a les persones i institucions que treballem pel món clàssic, el qual aplega una gran diversitat de disciplines. A més, moltes vegades no hi ha vies de contacte entre les persones, tant si treballen en institucions i entitats, com si ho fan en la solitud de les seves recerques o projectes de divr-rlgació rigorosa, sovint sense espai on presentar-los. ACTIVTIATS D'APRENENTATGE DEL NOU CRAU EN ESTUDIS CLASSICS. Cenmn Prtigz,ert 10. ELS oRÍcrNs D'AESo (tsoNA I coNCA DELLÀ, PALLARS IUSSÀ). lgnnsi Gnrcés et alü 12. LES ACUS CRINALES DE LES TERRES DE L'EBRE, SIGNIFICAT I USOS. Atttotti Cartcs Rc'oerté 13. coDIFICAcIó rNIpoRMÀTrcA DEL SIGNARI mÈnrc NORD-ORIENTAL. Cnrnr I. Huùtas 15. LA MAGNA CELEBRATIO I L,ASSOCIACIÓ DE RECONSTRUCCIó msrÒruca DE BADALON A. lonn Mayné 17. EL TEATRE ROMÀ DE TARRAGONA, A ESCENA. Frnncesc Tnrrnts Bou rs. rxpEnrÈNcre Teresn Dc¡,csn pmÀcrtcA ALS LUDr RIMANt. 19. VINALIA RUSTICA. Pouln Lloret Puig 20. BAETULO LUDENS. Xnuict Sal-ottclor 2o.ESTUDr eNrnopor-Òclc DE LES RESTES ESQUE- lÈrrques D'AMpLE 1, JACIMENT TARDoRoMÀ DE BARCELONA. Ctrrue Rissech, Attiol Pujol, Dmiel Tttrbótt 22. Z+. VI FÒRUMAURIGAEN IMATGES CETÀIEC D'ESCULTURA I COL.LECCIOI.¡S OgT- IT,TÓN ANTIC. FONS DEL MUSEU FREDERIC U,ANÈS. CnIniI.Ia Conzdlez Cou 25. SIMULTANE]ANT L"EXCAVACIÓ I LA DIFUSIÓ: D'altra banda, hem detectat també l'encert del marc de les capitals culturals on hem celebrat els fòrums. Això té un doble objectiu. En primer lloc les capitals culturals són un punt de trobada "neutral" quant a institucions i, en segon l1oc, ens permet, allò que sintèticament en podem dir "fer país", anar trepitjant el territori en què treballem bàsicament els lectors de l'Auriga. També ens permet conèixer de la mà dels seus responsables els principals jaciments i museus que tenim. En aquest VI Fòrum Auriga els participants vam tenir I'oportunitat de ser els primers visitants de la magnífica museització de la connexió de les termes romanes de Baetulo amb el deunnnt'ttLs i la nova exposició de la col lecció permanent del Museu de Badalona, unes obres que s'han dut a terme durant el 2010. Volem agrair l'hospitalitat que l'equip del Museu de Badalona ens ha ofert, alhora que les facilitats i col'laboració que ens ha proporcionat Joan Mayné, el seu director; a l'hora d'orga- L"EXPERIÈNCIA DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA. losep M. Mocins, Andrett Muíioz, Imnm Teirell 28. FONTS CLÀSSIQUES I ORIENTALS SOBRE L"EURÀSIA CENTRAL 30, ANIGA I MEDIEYAL. Agustí Alennny CHIRON, UN PROJECTE COL.LABORATIU DE CLAS- nitzar aquest VI Fòrum Auriga. SIQUES. Ll uís lttclo tt Gorc ín-Robés 31. EUREKA BAETULO! Mnrgalida Copellir i Soler 34. CULTIJTG CLÀSSCE I EDUCACIÓ INFANTTL: UNA EXPERIENCIAAL MUSzu DE MALLORCA. Mnrynlidn Benut 37. EL VAIXELL D'ODISSEU. Jordi Ritrcórr i Ribns 38. BARCINO ORIENS. Ricard Llott 39. LAMUSEÏTZACIO DE BAETULO, CIUTAT ROMANA. Jontt I, finalmenf anunciar-r'os que el VII Fòrum Auriga el celebrarem els dies 5 i 6 de novembre a Escaldes-Engordany, al Principat d'Andorra. Montserrat Tudela Maytú AURIGA Rda. Universitat, 7, 3r, 4a. 08007 Barcelona Telèfon: 93 412 32 94. Fax'. 93 412 68 7L E.Mail: auriga@ccc.cat r¡¡r¡rr¡¡ errrioa ¡af Xavier Tudela i Penya Montserrat Tudela i Penya Consell de Redacció: Ma. |esús Espuña i Ferrer, Pere Izquierdo i Tugas, Francesca Mestre i Roca, Teresa Noël i juncosa, Joan Pedrola i Santamarta, Xavier Yáñez i Such ConseII Assessor: Norbert Bilbeny [mpressió: Imprimeix B-12032-91 1131-50087 ISSNr Dipòsit Legøl : i García, Joan Bus- Fotografiø portødø: Pòster VI Fòrum Auriga (Museu de Badalona) Conecció: Lídia Fernàndez Assessor infonnàtic i zuebmøster: Miquel Fernández i Barta queta i Riu, Sebastià Giralt i Soler, Bàrbara Matas i Bellés, Carles Miralles i Solà, Mercè Otero i Vidal, Isabel Rodà de Llanza, Joan Sanmarti Eulàlia Vintró i CasteÌls Col.Iøborudors número 60: Agustí Alemany, Margalida Berna! Margalida Capelli Teresa Devesa, Mercè Enrich, Ignasi Garcés, Gemma Garcia, Lluís Inclan García-Robés, Pilar Cómez, Camil la Gonzá7ez Gou, Carme J. Huertas, Ricard LIop, Paula Lloret, Josep M. Macias, Joan Mayné, Andreu Muñoz, Marta Ol1e4, Gemma Puigverf Aniol Pujol, Antoni Cartes Reverté, Jordi Rincóru Carme Rissech, Xavier Salvador, Francesc Tarrats, Imma Teixell, Daniel Turbón i Lina Vilamitjana. AURIGA membre de l'Associació de Publicacions Peròdiques en Català (APPEC). La revista AURIGA no comparteix necessàriament les opinions dels autors dels articles. és Aquesta publicació es pot reproduir, citant-ne, però, I ^ PruLsurrrLra. -: ^ ra ^,.^^^l:- SIMU LTAT{EJ AÌ,{T L' EXCAVAC IO I LA DIF U SIO : L'EXPERIEAICIA DE LA CATEDRAL DE TARRAGOIVA losep M. Mncins (Institnt Català d'Arqueologia Clàssica), Andreu Muíioz (Arquebisbat de Tarragona), lnun Teixell (Ajuntament de Tarragona) Més enllà dels objectius científics que hi ha darrere del projecte arqueològic Cntedrnl deTnrrngonn, hem cregut oportu convertir la darrera excavació en una experiment sobre l'efecte socialitzador d'un procés d'excavació o de recerca que s'ha difós de manera pedagògica i contínua. Des dels iricis dels nostres tleballs ja havien sovintejat les conferències de difusió o, en el rnarc de les jornades de Tarlaco Viva, les visites guiades al jaciment. Per això, en el nou context d'una excavació plogramada, es va plantejar una estratègia de difusió, prèvia als inicis del treballs d'intervenció, amb el compromís de manteni.r-la independentment de les vicissituds que es Droduïssin durant el decurs de l'activitat. Evidentment, el fet d'adoptar aquesta estratègia en una excavació arqueològica estiuenca a l'intelior de la catedral lrostatjat en la revista Sn¡tiens (blogs.sapiens.cat/recercatempleaugust) tot aplofitant la seva plataforma de difusió. Aquest blog, a més, ha estat constantment publicitat mitjançant els mitjans de comunicació i els recrllsos institucionals dels plomotors del projecte (mnilirtgs i rvebs). La infolmació introduïda ha tingut un doble objectiu: alliçonar i contextualitzar un projecte de recerca atractiu i, sobletot, facilitar un seguiment acurat dels treballs arqueològics. No es tractava únicament de difondre els resultats de l'excavació i la validesa dels treballs geofísics, sinó també de donar a conèixer la quotidianitat clel mètode i de Ia tasca arqueològica. El marc alquitectònic de Ia catedral i totes les troballes que es preveien foren considerats inicialment elements d'irterès social, per'ò també vo1íem calibrar l'estètica, diversitat i complexitat de la nostra metodologia de camp com a factors atractius de segurment. Creiem que Ia resposta ha estat satisfactòria i s'ha gene- metropolitana i que té per objectiu localitzar el temple d'August es pot entendre corn una aposta a cavalÌ guanyador. I més després d'una intensa campanya de prospecció geofísica 1'any 2007 arr.b resultats força espelançadors. La recerca d'aquest temple ha estat una de les fites més importants de la historiografia i l'arqueologia local, però també en Ia recerca internacional de1 culte imperial pagà un dels àmbits preferents de la invcstigació a partir de 1'estudi dels processos de monumentalització de les capitals romanes a imatge de Roma, amb tota la corresponent expressivitat escultòrica o epigràfica. rat una dinàmica de consulta amb una mitjana de temps d'uns quatre minuts. Un cop anunciada la iniciativa (27 106170), es va assolir una mifiana de 120 consultes diàries els primers dies i, després de diverses peticions, es prengué la determinació de duplicar els continguts en llengua castellana (a partir del6 107 lI0). Actualment hi ha tres períodes diferenciats en l'existència del blog. Durant la fase d'excavació (28 106 a 37107) s'ha assolit el nombre de 7.813 i 1.295 visites en les llengües catalana i castellana respectivament. En el període 1/08 a 20 109 el blog va anunciar que no s'achralitzarien els continguts i fou consultat 3.336 i 893 vegades respectivament. Finalmenf el blog ha reprès la seva activita! tot i que a un ritme molt menor, per tal de difondre tota 1'activitat de recerca i de difusió que es pugui dur a terme. Entre els dies 21 /09 i 1,2111, ha rebut 2.009 i 837 consultes. De forma sintètica podem determinar que, fins aI13 110, el blog ha estat obert en una norantena de ciutats de l'Estat i en una cinquantena de països. Aproximadament les ciutats amb més consultes ôón Tarragona (35%),Barcelona (33%),}¡/radrid (8%), Girona (3,5%), Mataró (1,5%), etc. Mentre que pe1 que fa als estats, el primer és Espanya (90%), segull a molta distància d'Alemanya, Itàlia, Mèxic, Puerto Rico, Anglaterra i Fran- Les emissions monetàries d'època de Tiberi i Ìa cita mateixa de Tàcit ("omnes provincias exemplum", Ann I, 78) sobredimensionen aquest fet, estrictament local, d'acord amb la rellevància històrica de Tàrraco a I'occident de l'Imperi. També ha estat un símbol fonamental en la recerca de les arrels clàssiques del nostre país. Al mateix temps, els diversos projectes d'estudi sobre el temple d'August que es desenvolupen a la ciutat permeten calibrar el nivell de la investigació arqueològica i la seva capacitat d'interacció amb les entitats de gestió de la mateixa ciutat. D'altra banda, l'excepcionalitat i modèlica entesa entre tres institucions amb seu a Tarragona permet sumar esforços, tot coresponsabilitzant cadascuna en l'ampli ventall d'obligacions existents en el nostre patrimoni històric: l'Ajuntament, en el suport de la recerca sobre un element identitari d'una ciutat reconeguda com a Patrimoni Mundial per la Unesco; I'ICAC, d'acord amb el seu àmbit específic d'investigació; i l'Església tarraconense com a dipositària d'una part del nostre passat. A més, el suport del Museu d'Història de Tarragona i del Museu Bíblic Tarraconense poden ser fonamentals per convertir una recerca científica minoritària en un recurs més dels respectius dis- ça. Finalment, s'aprecia coûr augmenta la deslocalllzació de les consultes segons el nornbre de consultes en llengua castellan4 ja que en els tres períodes establers el percentatge de consultes és el segtient: 74,21%,21,11% i29,4%. En tot aquest període podem afirmar que el recurs ha estat una eina informativa a l'abast del ciutadà, del nostre col.lectiu i fins i tot dels mitjans informatius que l'han consultat com a guió de treball. Quant als mitjans de comum- cursos museogràfics. En funció d'aquest plantejament, i d'acord amb la rellevància de l'objecte d'estudi, es va plantejar aquesta actuació com una bona oportunitat per aprofitar tots els recursos mediàtics a l'abast. Consegüentment, i amb anterioritat a f inici dels treballs, s'inicià un blog informatiu cació, l'estratègia ha estat concertar dues hores d'atenció personalitzada in sittL cada divendres. D'aquesta manera hi havia l'oportunitat de fer un seguiment transparent i periòdic del decurs de l'excavació, i eren els mateixos periodistes, més enllà de les preceptives rodes de premsa irstitucionals a I'inici i al final de la intervenció, els oue decidien el ritme i la intensitat cle la notícia. El resultat d'aquesta estr-atègia es pot calibrar a paltir' dels 25 rnitjar-rs cìe comunicació qr-re han fet un seguiment de 1a intelvenció, sense que puguem quantifical els rnitjans digitals que, a trar,és de les agències inform.rtives, se n'han fet lessò. Finalment, els dies 30 i 31 c1e juliol es realitzaren unes jornades c1e portes obertes en què, dulant unes 7 iroles, unes 1.700 pelsones van visitar l'àr'ea cl'excavació. Foren ateses simultàniamelrt eu tres grups: els primers davant d'r-rr-r projector on s'explicava el context de la recerca i els resultats més ir-nrnediats; els segons davant el sondeig estlatigr'àfic; i en sortil havia una vitrina on s'exposaven els objectes recLrperats més significatius. Finalment, en el clecurs dels treballs s'han atès totes les persones que s'han adreçat individualment i més de 20 grups pertarryents a col lectius plofessionals d'arqueologia, geologia, arquitectura, personal d'activitats cultulals i turístiques de diferents administracions públiques i prii'ades, grups acadèmics, etc. Aquesta experiència ens ensenya que, més enllà del nos- Valorem molt positivament els resultats, tot i que leconeixem la dificultat de compaginar el lihle d'excavació i cle descoberta -amb els inherents clubtes, reflexions, hipòtesis i dcfuricions d'interpletacions pleliminars- arnb les exigències del seguiment mediàtic que ocasiona la lícita impaciència periodística. Es obvi que ambdues professiotrs tenen tirrrirrgs i llenguatges diferents, i que interpreten amb una credibilitat diferent les teories arqueològiques que es desenvolupen en el deculs dels treballs, o en processos posteriors. Malgrat tof és necessàr'ia Ia convivència entre aquests collectius laborals i, ni que sigui per un fet puntural, cal irsistir en el fet qne 1es notícies arqueològiques s'han de tracta¡ ar-nb una paciència allunyada de la immediatesa quotidiana. Tot aquest "enrenou" s'ha procluït per un sondeig estra- tigràfic, de només 32 mr, situat a l'eix c1e simetria de la catedral medieval que, com ja és sabut, segueix l'eix de simetria de l'antic recinte de culte pagà. L emplaçament de Ia intervenció es detelminà a paltil dels lesultats de l'exhaustiva plospecció geofísica efectuada I'any 2007, qttan es constatà ulÌa gran aÌteració en el subsòl amb unes mesules aproxirnades de 27 per 35 rn i entle 2/3 m de gruix. Aquesta evidència mantenia l'axialitat cle tot l'entorn i fins i tot era coherent amb la distribució mateixa clels pìlars medievals. Això, juntament amb les restes decoratives clel porticat perimetlal (clipeus de Júrpiter Ammó a imitaclel forun augusl¿¿lr de Roma) i un coneixement més exhaustiu del fòrum de la colònia, feren inevitable una intervenció arqueològica a f intelior de1 temple aprofitant la interrupció del culte per l'execució de la IV fase del pla director de la catedral de Tarragona. Després del preceptiu conveni de col laboració entre l'Ajuntament de Tarla- tre entorn més irnrnediat -de tipus laboral, aficionats, etc.-, hi ha un interès social rellevant que es materialitza quan s'ofereix una activitat qlre es desenvolupa en condicions de bona comunicació i proximitat. Quan una excavació arqueològica es du a terme en condicions contràries a les exposades, produeix indiferència o rebuig perquè la gent no troba arguments justificatius per als inconvenients que la nostra activitat pot provocar. A Tarragona això passa freqüentmenf ja que hem de ser conscients que la imatge social de l'arqueologia no sempre prové dels projectes de recerca, molt sovint executats en indlets ai'llats o ocults, sinó de Ies intervencions d'urgència, dites ara preventives, que s'efectuen en entorns urbans pròxims a la ciutadania. ció - '.*. :-;--., J :,*t Detall de les jornades de portes obertes. rì(ìrì,ì, l'lìrstitlrt Català d'Arqueologia Clàssica i e1 Capítol rlt' l¡ Catedlal cle Tar-r'agona, s'inicialen e1s tleballs arqueolix:ics arnb un termiri d'actuació pleestablert i el corn¡rronrís de lecnperar 1'apalença origir-ral cle l'enllosat de 1a t,rtcct'a1 afectat pel soncleig. Altrament, 1a prospecció geofísica demostrava com la cota de circulació de la catedral es trobava uns 80 cÍr per sota de la cota hipotètica del recinte sacre altirnperial. No nornés mancava l'alçat en rnalbre de Lturi Calrara, sinó qrle es preveia l'absència de tot e1 podi. I així ha estat ja que s'ha documentat un importaut nivell cl'argiles natulals de 2,50 metres de gruix i super-posat directament a la roca. La intervenció demostrà la naturalesa no antr'òpica cl'aquesta estrat i corn havia estat retallat per tal d'encabir-hi una plataforma de fonamentació aixecada en opus incerttnn amb la cresta homogeneïtzada per una capa de morter de calç unifor-me. I- eshrdi geotècnic elabolat pel Ceutre d'lnvestigació Tecnològica i Assaig de Matelials (C[IAM) estableix en el punt de prospecció una fondària de 2,30 m de gruix. Els paràmetles tècnics actuals defineixen ull coeficient de balast per placa c1e 30 cn-r de costat, i per a aquest tipus de materials es poden adoptal valors de l'ordre de Ks1 = 30 - 60 MN/m'. La part supeliol de la plataforrna plesentava alguna petita ernpremta alineada de morter que relacionem a un cos sr.rperposat de calretts ja desapareguts. ric, aquest plantejament podlia estar'lligat amb un trasllat de 1es antigues relíquies conselvacles fora mr-rra11a en e1 complex paleoclistià del liu Flancoli. És una hipòtesi de tleball antiga i que es fonamenta en altles evidències arquitectòniques i celamològiques que s'han cletectat errtorn cle l'antic lecinte pagà (subsòl de la casa dels Canonges i seu de1 Col'legi d'Arquitectes de Catalunl'a, delegació de Tallagona). No hi ha eviclències directes sobre la cristia- nització d'aquest entoln, tlet de deter"minades tombes plii'ilegiades i de nomblosos elements cle clecolació arquitectònica dels nous edificis de culte, però només l'Església cl'època visigòtica es mostra prou capacitada per dul a terme una transformació intensa de l'antrc monumentalisme imperial. BßLroGRapra Aquesta evidència, que concorda plenament amb les dates geofísiques i, firs i tot, amb el tlajecte d'una claveguera que discorre de forma palal lela al costat de la p1ataforma, ens lemet inevitablement a l'existència d'un temple. No hi ha cap prova estratigràfica que apolti dades lelatives al pelíocle de construcció, possiblement l'època de l'emperador Tiberi, ni sobre la disposició dels cossos arquitectònics superiols. l"element més incert és la presència d'un ampli conglomerat de pedra, restes de marbre i morter de calç que s'adossava al basament de carreus, que, teòricament, r'ecolzava sobre la plataforma d'optts incertmn. Aquest nucli, sondejat par-ciahnent, reposava sobre capes alternes de terra de coloració blanca o groguenca, segons quin fos el cornponent bàsic: morter de calç disgre- BOSCH, F., MACIAS, J.M., MENCHON, ].].MUNOZ,4., TEIXELL, I. 2005: "La transfor-mació urbanística de l'acròpolis de Tarracona", VI Reunió d'ArqtLeologin Cristintn Hisìtni c n (Y alencia 2003 ), B alcelona, 767 -77 4. ¡t CASAS, A., COSENTINO, L., DÍAZ, Y., FIANDACA, G., GARCÍA, E., HIMI, M., LAFUENTE, M., MARTORANA, R., MACIAS, J. M., MENCHON, ]., MUNOZ,4., SALA, R., TEIXELL, I. 2008: "A la recerca del ternple d'August a Tarragona: una experiència entre alqueologia i geofísica", COTAZERO. Revista d'Arqueologia i Ciència 23,Yic,9-12. 2009: "Integlated archaeological and geophysical sulvey for searching the lornan temple of Augustus in Tarragona, Spain.", DDAA, Scienzn e Pntrùnottio Culturnle nel Medilerrnneo. Dingnosticn e conserttnzione. Esperienze e proposte per ttnn cnrtn de riscltio. Atti del conLtegilo Atti del conuegrto internnzionnle di studi Ln ntnterin e i segrù delln storin (Palerm 2007), Roma, 277-283. gat o restes de treball de la pedla de tipus MèdoL. L estructlua en si no presenta plou soliclesa per suportar un cos arqr-ritectònic, però sí que pot plantejar:-se com eì testirnoni cle la base de l'escalir-rata frontal. Per altra banda, no ens queda clar si aquest segon cos de fonamentació respon al moment original o a 1a lefolma del temple qlle va executal l'emperador Adrià clurant la seva estada a Tàrraco (SHA. Vitn Hndr. 12, 3). Evidències d'aquesta obla són fragments c1e decoració arquitectònica en marbre del Pro- comès, el qual no entra en els mercats de producció i comercialització fins al segle II dC. En relació als processos de transformació de l'antiguitat tardana, la casuística estratigràfica ha estat més generosa MACIAS, ]. M., MENCHON, J. J, MUNOZ,4., TEIXELL, I.2007a: "Excavaciones en la Catedral de Tarragona y su entor:r-ì.o: avances )/ retrocesos en la investigación sobre el culto Imperial", Nogales, T., GonzáIez, J. (eds.), Cttlto Inr perinl: políticn y ¡toder, actas del Congreso Internacional (Mérida 2006), L"Erma di Bretschneider, Roma, 765-787. 2007c: "U Arqueologia de que l'etapa altimperial. Així doncs, les evidències cerarnològiques ens indiquen que a finals del segle V o durant la primera meitat del VI tota l'obra del temple pagà no es trobava en peu, a excepció del gran basament d'o¡ttts iucertunt, que no era sllsceptible de spolin o redirtion snxn. la Catedral de Tarragona. La rnenròr'ia de les pedres", DD. AA., Ln Cntedrnl de Tnrrngonn. In Sede, 10 nnys del Pln Director de Restnu'nció, Tatragona, 757-213. 2008a: "De seu del Concili Provincial a Seu Metropolitana. Treballs alqueològlcs a la Catedlal cìe Tarlagona (20002003)", ArqtLeologin Medietnl 03, Barcelona, 8-29. 2008b: "Contextos cerámicos derivados de la transformación cristiana cle la acrópolis de Tarragona (s. V-VI clC)", L' Escnln-SFECAG En aquests moments, el nostre esquema interpretatiu pÌanteja la construcció d'un recinte episcopal durant aquest períocle, potser en relació amb una nova urbanísti- ca de clara promoció clistiana que hauríem d'incloure entle els pontificats dels bisbes Joan i Sergi. A nivell teò- 27 2008,Saint-Paul-Trois-Châteaux, 287 -293.